7. AVALUACIÓ VS QUALIFICACIÓ

AVALUACIÓ VS QUALIFICACIÓ.


Des de ben menuts ens han inculcat unes formes d'avaluació que més bé depenen d' un conjunt de qualificacions, el que fa l'assumpte més complicat del que ja ho és.

Tal manera que anem creixent, els centres educatius van eliminant els gomets de colors per indicar com és el teu procés a l'etapa d'infantil i els adjectius qualificatius dels bulletins de notes (necessita millorar, molt bé, progressa adequadament...) més típics dels primers cursos de primària. Pel contrari, van apareixent els valors numèrics, que són el resultat de la recol·lecció de diverses qualificacions que s'han obtés. Bé, doncs des d'aquest moment, ens han trasmés que per tal d'olvidar-nos de les matèries que no ens agraden amb un 5 és suficient, i si no el consegueixes, toca recuperar-ho amb altra prova, que serà qualificada per altre valor numèric. És obvi, no? Doncs sí. Evaluant d'aquesta manera "obliguem", per anomenar-ho d'alguna manera, a que els alumnes aprenguen a la força uns continguts que no li agraden o que no són capaços  d'assolir per tal de començar altra cosa. 



De certa manera no està del tot malament, ja que hi ha molts conceptes bàsics que es deuen saber per tal d'avançar amb altres, però pense que no estaria de més donar-li més importància al procés, al context del alumne, i als coneixements que aquest posseeix respecte els conceptes treballats, inclús altres conceptes d'igual o major dificultat. Al fi i al cap, és molt injust que un valor numèric siga el responsable de moltes decisions i conseqüències que hem de prendre al llarg de la nostra vida, bé siga a l'Educació Primària, a la selectivitat o a unes oposicions.



El que intente transmetre és que hi ha mil maneres d'evaluar a una persona i dir-li el que està fent bé i el que es pot millorar sense que aquesta tinga cap tipus de pressió per si es sabrà el que ix a l'examen, si aplegarà al 5 o tindrà que tornar-ho a repetir... l'avaluació és un procés que podem treballar de tantes maneres que fins els alumnes mateixos poden començar (a edats raonables) a tindre consciència de si estan realitzant bé les tasques i estan assolint els coneixements corresponents de manera adequada mitjançant les rúbriques d'autoavaluació. A més, a mesura que van creixent, poden començar també a evaluar als propis companys, tant si treballen al mateix grup com si es tracten de tasques individuals, com al docent mateix, ja que jo com a docent, també m'agradaria que els propis alumnes tingueren l'oportunitat d'expressar la seua opinió respecte els continguts impartits i respecte la metodologia i els recursos emprats pel mateix docent. Tot ens pot ajudar a millorar, si pensem que perquè ja som docents ho sabem tot i tenim la raó absoluta de tot el que es parla, mai ens convertirem en millors docents ni en millors persones, ja que tot açò és aplicable a la vida en general.

La meua opinió, que crec que compartisc amb prou gent, diu molt, i no positiu, de les lleis educatives que estan implantant al nostre país. Per molt que es vulga avançar amb la tecnologia als centres mitjançant l'ús de tablets, aules virtuals i totes aquestes noves ferramentes; seguim un pas enrere amb els mètodes d'avaluació (o més bé qualificació) que per desgràcia patim els alumnes. Doncs simplement és això, una simple opinió d'un alumne més que intenta acabar aquest bloc de la manera més adequada possible a la espera de la vostra avaluació.

Espere que us haja agradat aquesta entrada i el bloc en general, ha sigut una experiència magnífica d'aprenentatges que segur que m'és molt útil a un futur docent no molt llunyà.✌👋

Comentarios


  1. Estoy totalmente de acuerdo con todas y cada una de las ideas que Jaume ha expuesto en esta entrada. A medida que vamos avanzando en la etapa educativa, dejan de evaluarnos nuestro proceso, nuestras competencias, etc., y comienza a adquirir importancia un número que, bajo mi punto de vista, poco demuestra el conocimiento de un alumno o alumna, ya que un examen es algo temporal en el que influyen muchos aspectos como los nervios, el estado de ánimo, el estrés, etc. Además, siendo realistas, este número provoca una presión en los estudiantes por aprobar u obtener la mejor nota posible que lo único que consigue es que estos adquieran un aprendizaje memorístico superficial que en dos días puede que ya no recuerden. De esta manera, un niño o niña puede estudiarse de memoria las reglas de un deporte para plasmarlas en el examen, pero no saber llevarlas a la práctica por no entenderlas y, para mí, eso no es conocimiento ni aprendizaje.
    Así pues, como bien dice mi compañero Jaume, todavía queda mucho por mejorar respecto a las leyes educativas de nuestro país, que deberían centrar el protagonismo del proceso de enseñanza y aprendizaje en el alumnado, más que en los conocimientos teóricos sin contextualización ni significado para estos.
    Respecto al estilo de escritura, está escrito de manera clara y sencilla. Aunque el fondo negro y la letra blanca me dificulta su lectura. La NOTA de esta entrada es un 9,75.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias por el apunte del fondo y la dificultad para leerlo. Todo se puede utilizar para aprender, así que voy a proceder a cambiar el fondo para facilitar la lectura de mi blog. Muchas gracias Cristina.

      Eliminar

Publicar un comentario