5. JOCS ALTERNATIUS.

ELS JOCS ALTERNATIUS.

Baix el meu punt de vista, els jocs alternatius són molt més didàctics que els jocs tradicionals. Els jocs tradicionals que ixen per televisió, al fí i al cap el que provoca és una alta competitivitat per la victòria i el que fomenta és l'egosime i la competició, més encara si el docent opta per donar reforços positius a les accions individuals: com els gols, cistelles, asistències, etc.

De l'altra manera, amb la pràctica dels esports alternatius, es fomenten altres valors igual o més importants per al creixement i el desenvolupament tant físic com social, com per exemple el companyerisme, el saber guanyar i saber perdre i el deixar participar als demés, ja que aquests jocs són molt més adaptables per a la participació activa de l'alumnat.

Aquests esports alternatius, com tots els esports i jocs que pugam trobar a l'área d'Educació Física els podem situar al bloc 5 del currículum, ja que és el bloc de jocs i activitats físiques esportives. Respecte el curs on podem justificar la seua aplicació a les sessions d'educació física és 4t, al 2º cicle de Primària, ja que a 3er es treballen més els esports tradicionals, populars, de cooperació, inclusius, etc. mentre que al 4t curs ja practiquen els esports d'iniciació pre-esportius i esports no habituals, és a dir, alternatius, com el floorball, colpbol, korfball, dodgeball, etc. Considere que és un bon curs per començar a treballar aquest tipus d'esports, ja que al 1er cicle de Primària són molt menuts encara per a controlar les normes de jocs que no coneixen, a més de la falta de coordinació i psicomotricitat que presenten la gran majoria de l'alumnat d'aquesta edat per a realitzar molts moviments clau a l'hora de practicar l'esport en qüestió.

Pel que fa a les adaptacions que s'han tingut que adoptar per fer front a la Covid-19 em pareixen tan necessàries com simples de complir. L'ùs de mascareta és obligatori encara que s'estigui practicant l'esport, ja que hi ha contacte a molts esports alternatius i, encara que no siga necessàri el contacte, molts centres no compten amb espais oberts acondicionats per a la pràctica deportiva, per tant si es realitza la sessió a un espai tancat, s'incrementa la possibilitat de contagi si no es fa un bon ús de la mascareta. Per altra banda, els jugadors han de fregar-se les mans amb gel hidroalcòhlic, a més de la desinfecció de materials cada cert temps determinat, bé siga després de cada excercici, tantes voltes per sessió o després de la sessió dur a terme la desinfecció completa del material i les instal·lacions. Al fí i al cap, aquesta és la nova normalitat a la que estem "obligats" a viure i a adaptar-nos el millor i el més prompte possible per un millor funcionament tant de les sessions com de la societat en general. 

Crec que no ficaria ninguna adaptació més. Als xiquets que entrene jo al meu poble al futbol sala sí que els obliguem a que quan arriben a la pista, es canvien les esportives per tal de no embrutar-la, a més de desinfectar el calçat amb el que arriben al poliesportiu. Realitzar aquesta adaptació als centres seria inviable, ja que els alumnes ja van prou carregats de pes amb la motxilla per fer-los dur altres esportives, a més que hi hauran families que no compten amb recursos suficients perque el xiquet/a tinga dos o més parells d'esportives. El que sí que es deuria dur a terme és la desinfecció del calçat esportiu abans d'entrar a les instal·lacions on es vaja a realitzar la pràctica esportiva.

Per últim, l'esport del que vaig a parlar és el "korfball", ja que l'esport alternatiu que hem escollit el nostre grup és el "colpbol".

El korfball, també anomenat balonkorf, és un esport molt similar al bàsquet i els equips són mixtes, formats per 4 xics i 4 xiques en cas de que fora possible. Es juga a una pista de 40x20, és a dir, les mides de la pista de fútbol sala i handbol, i les canastes en que es juga estan fetes per un material semblant al mimbre. Té el seu origen a Bèlgica però va crèixer molt lentament degut a l'evolució de la Segona Guerra Mundial.

Les normes bàsiques d'aquest esport alternatiu són:

- Dos homes i dos dones jugaran en cada zona del camp, pero els enfrontaments seran home contra home i dona contra dona.

- Fins que no s'anoten dos gols, els que estan en la zona atacant no poden cambiar-se a la zona de defensa, ja que no es pot invadir la zona en la que no et trobes en aquest moment.

- Respecte al 40x20, es parteix en dues zones i a cada una d'aquestes es presenten dos palos de 3,5 metres d'alçada amb la cistella a la part més alta. Els palos es coloquen entre 6 i 6,5 metres per davant de la línia de fons, la qual cosa permitix als jugadors jugar per darrere de la cistella i inclus anotar des de darrere.

A la universitat, si que contem amb els palos i la cistella, encara que no de mimbre, per a jugar a korfball, però a les escoles l'adaptació és més complicada si no contem amb les canastes amb rodes per tal de col·locar-les més avant de la línia de fons per permitir el joc per darrere d'aquesta. Altra adaptació és jugar amb les canastes de bàsquet normals i deixant jugar uns metres fora del camp, ja que la pista de bàsquet té una mida de 28 metres de llarg, encara que els alumnes no tindrien la possibilitat d'anotar des de darrere de la cistella.

Com a dada curiosa d'aquest esport alternatiu podem dir que existeixen campionats mundials d'aquesta modaltat, amb participació de la selecció catalan a l'últim mundial, aconseguint un meritori 4t lloc.