MODERNITAT VS TRADICIÓ.
Com és normal, el món evoluciona, la vida avança i els esports mai han sigut menys. Quan vam nàixer nosaltres, allà pel final de segle XX, l'esport ja havia pegat un gir molt important, principalment a nivell econòmic. És veritat que fins a meitat de segle XX, moment en què el futbol i el bàsquet, que són els dos esports per excel·lència més importants de l'època actual; es jugava molt a jocs tradicionals, com per exemple: el pic i maneta, molt típic en la cultura del meu poble i la pilota valenciana, amb totes les seves modalitats corresponents.
A les aules d'educació física quan em toqui programar les sessions de tot el curs, la meva idea és donar tot tipus de jocs i esports com van fer quan jo era petit. Recorde principalment que a l'etapa de Secundària és a la que tractem i practiquem més varietat de d'esports: des de la pilota valenciana on ens vam fer els guants per jugar al pati, fins al futbol sala, tocant també el bàsquet, l'handbol, el voleibol i fins i tot jocs més tradicionals com les cordes, el pic i maneta ja esmentat anteriorment i, fins i tot, els malabars amb nombroses pilotes de tenis.
El meu punt de vista és que no hem de descuidar les nostres arrels, fonamentalment a l'àmbit de l'Educació Física. Si només centrem les nostres sessions als esports de masses moderns, provocarem que els jocs tradicionals que cada dia es juguen menys, caiguin a l'oblit total per part de les noves generacions. A més, perque els alumnes no es disgusten ni es desmotiven amb els jocs tradicionals, caldrà enfocar-los de tal manera per fer-los veure que únicament són jocs, com tots, i que per practicar-los durant una etapa del curs a les classes d'Educació Física mentre deixen de banda els esports de masses que habitualment practiquen tant dins com fora de l'escola no els passarà res, sinò en canvi, tindran més varietat de jocs on escollir quan no tinguin material o estiguin avorrits de jugar als jocs moderns, així com més cultura esportiva per anar treballant-la amb amics o companys d'altres centres.
La entrada es bastante interesante y completa, ya que cuenta la situación actual que se da respecto a los juegos y deportes, tanto social como escolarmente. Además, no solo hace un análisis descriptivo de la situación, sino que también habla de su punto de vista y de qué manera enfocaría sus clases de EF. He de decir que este último aspecto me parece bastante bien como lo plantea y estoy totalmente de acuerdo, ya que los niños y niñas pueden practicar deporte fuera del ámbito escolar sin problema, pero si no se les enseñan los valores de los juegos tradicionales en esta materia, fuera de ella es muy complicado que encuentren un lugar, recursos y un modo de jugarlos. NOTA: 9,75.
ResponderEliminarQuina entrada més interessant Jaume! Estic totalment d'acord amb tu, ja que probablement la nostra generació és de les últimes que vam poder gaudir de jugar al carrer. Quant al objectiu com a mestre, crec que serà una manera captivadora d'involucrar els jocs tradicionals i els esports als quals no estan acostumats a jugar. Tant de bo, tots els futurs i futures mestres d'Educació Física tingueren la teua manera de pensar. Em pareix un gran reflexió i per això et pose de nota un 9. Enhorabona!
ResponderEliminarMe parece una entrada muy completa y realista. Plasma a la perfección el pensamiento crítico que tiene acerca de este tema aportando argumentos solidos y ejemplificadores. Además, es convincente su manera de presentar aquello que realizará cuando sea docente ofreciendo a su alumnado la posibilidad de conocer juegos tradicionales que poco a poco estamos descuidando. Mis felicitaciones Jaume Todo Santos. Mi nota: 9.5
ResponderEliminar