3. EXPERIÈNCIA AL TRINQUET.

EXPERIÈNCIA A UN TRINQUET


Encara que no vaig poder assistir a la classe pràctica realitzada al trinquet de la UPV degut a les fortes plutges que es produiren aquella mateixa vesprada, sí que he tingut la oportunitat de visitar algun trinquet en algun moment de la meua vida.

La veritat és que la primera vegada que vaig xafar un trinquet, va ser el de Sueca. Encara que és un dels trinquets més antics de la comarca, em va semblar un lloc molt gran i molt alt, on et senties una persona molt menuda.

No recorde exactament la partida que vam presenciar, ja que vaig anar amb un amic que li agrada molt aquest esport. El que sí que recorde es que vam apostar a la partida encara que no era una partida professional, i vam tindre la sort d'arreplegar un pesiguet de diners. Un dels pilotaris d'aquella partida és amic íntim del meu amic i vam tindre la sort de que, quan va finalitzar la partida, baixar a parlar amb ell per tal de donar-li l'enhorabona, ja que havia eixit campió d'aquella partida.

Per altra banda, cal dir que la partida que vam presènciar era corresponent a la modalitat d'escala i corda, la qual vaig vore molt entretinguda, però al mateix temps molt més complicada que el raspall. 

Al principi no entenia perque la gent es colocava únicament  una part de la graderia, ja que aquesta es troba separada per la corda. Després quan vaig vore que els jugadores anaven cambiant de camp depenent del sacador, ho vaig entendre tot. Qui va al resto té tota l'escala per a ell, mentre que qui saca té a tots els aficionats a aquest esport a la graderia.

Després de practicar aquest esport a l'assignatura de jocs i poder haver presenciat alguna partida, encara que no de la mateixa modalitat que hem jugat a l'aula, em sembla un esport molt divertit i dinàmic, per al que has de tindre una bona preparació física, ja que és un esport on necessitem tindre bones cames per als desplaçaments i per tindre bons suports per tal de pegar-li el millor possible a la pilota, que encara que parega menuda, s'ha de tindre bona musculatura i sobre tot, molta tècnica de golpeig per tal d'enviar la pilota el més lluny possible o tirar-la dins la zona reglamentària. Des del meu punt de vista, agafar la tècnica de golpeig a la pilota és el més complicat d'aquest esport. A més, si no es realitza un bon escalfament i ens fiquem a jugar de sobte, es poden produir lesions, principalment a les extremitats superiors.

Comentarios

  1. La descripción de la experiencia está bien, pero yo hubiese añadido algunos aspectos que me hubiesen llamado la atención del partido que visualizó. Por ejemplo, los materiales, la puntuación, algunos movimientos o estrategias... para hacerla más completa y ayudar a que los lectores nos hagamos una mejor imagen mental sobre un partido "d'escala i corda". Aun así, la reflexión final que hace sobre aspectos técnicos está muy bien y no hay faltas de ortografía a lo largo de la entrada. La NOTA es un 9.

    ResponderEliminar
  2. Jo tampoc vaig poder assistir a l'experiència del trinquet de la UPV, però sense dubte, he comprovat que visqueres una experiència meravellosa al trinquet de Sueca. Em pareix que la teua reflexió està molt correcta però m'has deixat en la intriga de qui era aquell pilotari. M'haguera agradat saber de qui parlaves i contra qui va jugar en aquella partida.

    No obstant, el fet de reflexionar sobre els teus dubtes i curiositats és d'agrair, ja que molts dels lectors tindran les mateixes inquietuds, les quals tu ens les has resolt. En general has fet bon treball. Et pose un 9. Enhorabona!

    ResponderEliminar
  3. Me ha parecido una entrada muy personal y que ha sido agradable de leer. Plasma con letras el entusiasmo que tuvo ese día y eso se transmite al lector. No obstante, me hubiera gustado saber un poco más de la partida, algún detalle que le llamará mas la atención.
    Mi nota: 8.5

    ResponderEliminar

Publicar un comentario